INTRODUCCIÓ AL BLOG

 Benvinguts i benvingudes al blog! 

Ja ben entrades a una etapa tecnològica, les xarxes socials ens condueixen cada vegada més al "Semblar que portem una vida plena" en comptes de "Viure plenament"

De Chimamanda Adichie he après que el problema d'una història (també coneguda com estereotip) no és que no sigui certa, sinó que que NO ÉS LA ÚNICA. 

Aquest blog és tot just un prototip de la eina educativa que m'agradaria crear. Una eina que permetés ajudar a crear un criteri als infants per utilitzar les xarxes socials. Les xarxes socials són la eina que està construint la identitat dels infants a partir de la creació dels seus perfils i el "seguiment" de referents (també coneguts com influencers). 

Però, i si els proporcionem eines de construicció perosnal i que les xarxes siguin el mitjà per compartir la seva història real? I si tinguéssin un criteri per escollir els referents? 

Aquest blog tot just està en desenvolupament, però de moment és un mitjà de compartiment de recursos i idees que he anat absorvint durant els darrers anys! 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

RECURSOS

Vivim en una societat on la persona que més tasques és capaç de carregar en el seu dia a dia es considera un HEROI o una HEROÏNA. Parem. A cas en un món on la vida és limitada dir "no tinc temps" és en realitat el major fracàs personal? No tinc temps per a què? Per viure? I si no visc ara la vida que m'omple, quan la viuré? En una altra? A cas no som finits?  Què vol dir "no tinc temps" o "he perdut el temps"? A cas algú ens el prèn? A cas ens podem oblidar d'ell? O és una infinitat que transcorre?  Allò que veiem és allò que vivim. Ho veiem, ho sentim, ho integrem i ho reproduim.  En aquesta publicació vull compartir tot de recursos que m'han ajudar a veure el món d'una perspectiva que m'ha canviat la manera de viure'l. Allò en que he ESCOLLIT invertir el meu temps perquè m'ha ajudat a omplir i complir-me. Recursos que em recorden el rumb, que comparteixo amb qui m'estimo i crec. El que després de dedicar-hi el temps em per...
Més informació

ACTIVITATS

 EL GIRA-SOL   Un conte infantil sense infantilitzar que parla de la separació dels pares. És un conte que permet tractar tot tipus de pèrdua i convertir-la en guany. La reflexió que hi ha darrere del conte és: que l'entorn variï de vegades és dur i pot implicar dolor. "El dolor és inevitable, el patiment és opcional". L'entorn no és a les nostres mans i, per tant, tampoc el dolor que ve implícit. No obstant això, el que sí que és a les nostres mans és com el tractem.  Aquest conte permet trencar amb les corasses emocionals que construieixen les frases "Tu pots",  "Només has de començar de nou", "Això no té importància", "El temps ja ho curarà", etc. ja que introdueix el comiat i el partir en base la persona que era.  Aquesta idea pot entendre's millor a partir del seguent fragment d'Antonio Machado:  Caminante, no hay camino, se hace camino al andar. Al andar se hace el camino, y al volver la vista atrás se ve la senda ...
Més informació